Lenín, Stalín i Bukharín
Traducció, Introducció i notes de Jordi Arquer
SÓN UNIFORMES TOTES LES COLÒNIES?
Fins avui, a França i a les colònies “franceses”, poca claror s’ha fet sobre aquesta important qüestió de la diferenciació entre els països colonials. Els companys de la metròpolis tenen tendència a considerar les colònies com un tot únic i uniforme.
En canvi, els militants de les colònies comprenen instintivament que hi ha diferenciacions de les quals resulten forçosament tàctiques variades; però, en general, no tenen idees clares sobre aquesta qüestió. Uns i altres treuran gran profit de l’estudi atent del següent passatge d’un discurs d’Stalín als Estudiants de la Universitat dels Pobles d’Orient (18maig de 1925):
El que caracteritza actualment les colònies i els països vassalls, és que l’Orient com a colònia única ja no existeix. Abans, hom representava l’Orient colonial com un tot únic i uniforme. Avui, aquesta concepció no correspon ja a la realitat. Tenim actualment, almenys, tres categories de països colonials i sotmesos. En primer lloc, els països que, com el Marroc, gairebé no tenen proletariat i que, des del punt de mira industrial, estan extremadament endarrerits. En segon lloc, els països com Xina i Egipte, industrialment poc desenvolupats, on el proletariat és relativament poc nombrós. En tercer lloc, els països que com l’Índia, estan més o menys desenvolupats des del punt de mira capitalista i posseeixen un proletariat bastant nombrós.
És clar que hom no podria considerar tots aquests països en un mateix pla.
a) Als països com el Marroc, on la burgesia nacional no ha tingut encara motius de dividir-se en partits revolucionaris i conciliadors, la tasca dels elements comunistes és de prendre totes les mesures necessàries per a la creació d’un front únic nacional contra l’imperialisme. La selecció dels elements comunistes en un partit únic només pot efectuar-se en aquests països en el curs de la lluita contra l’imperialisme, especialment després d’una guerr revolucionària victoriosa contra l’imperialisme.
b) En els països com Egipte o Xina, on la burgesia nacional s’ha ja dividit en partits revolucionari i conciliador, però on la fracció conciliadora de la burgesia no pot encara lligar-se a l’imperialisme, els comunistes ja no poden tenir per objectiu la constitució d’un front únic nacional contra l’imperialisme. De la política del front únic nacional, han de passar a la política del bloc revolucionari dels obrers i de la petita burgesia. Aquest bloc pot revestir la forma d’un partit únic, d’un partit obrer-camperol, com el Kuomintang, amb la condició tanmateix que aquest partit sigui realment el bloc d’aquestes dues forces: el partit comunista i el partit de la petita burgesia revolucionària [12]. Descobrir la duplicitat i la indecisió de la burgesia nacional i emprendre una lluita decisiva contra l’imperialisme, vetací les tasques d’aquest bloc. Un partit així, dualista per la seva composició, és necessari i racional, si no lliga de mans el Partit Comunista, si no destorba la llibertat d’agitació i de propaganda, si no impedeix la reunió dels proletaris entorn del P. C., si facilita la direcció efectiva del moviment revolucionari pel P. C. Un partit d’aquesta naturalesa, però no és necessari ni racional si no respon a totes aquestes condicions, perquè només podria portar la dilució dels elements comunistes entre els elements burgesos i prendre al P. C. la direcció de l’exèrcit proletari.
c) En els països com l’Índia la situació és una mica diferent. El que hi ha d’essencial i de nou en les condicions d’existència de colònies com l’Índia, és no solament que la burgesia nacional hi està dividida en partits revolucionari i conciliador, sinó sobretot que la fracció conciliadora d’aquesta burgesia s’ha lligat ja en les qüestions importants, a l’imperialisme. Com que tem més la revolució que l’imperialisme i s’estima més la bossa que els ideals, aquesta part de la burgesia, que és la més rica i la més influent, està enterament del costat dels enemics irreductibles de la Revolució [13], puix que ha format un bloc amb l’imperialisme contra els obrers i els pagesos del seu propi país. Hom no podrà fer triomfar la revolució sense trencar aquest bloc, però, per a trencar-lo, cal concentrar el foc contra la burgesia nacional conciliadora, descobrir la seva traïció, arrencar les masses treballadores a la seva influència i preparar metòdicament les condicions necessàries per a l’hegemonia del proletariat. Altrament dit, es tracta, en les colònies com l’Índia, de preparar el proletariat per al cabdillatge del moviment alliberador, desplaçant progressivament d’aquest lloc de direcció la burgesia i els seus nuncis. Crear un bloc antiimperialista revolucionari i assegurar l’hegemonia del proletariat en aquest bloc, vetací la tasca de acomplir. Aquest bloc pot revestir, encara que no sempre és necessari, la forma d’un partit obrer-camperol únic, lligat formalment per una plataforma única. La independència del Partit Comunista als països d’aquesta categoria ha d’ésser el mot d’ordre essencial dels elements avançats del comunisme, perquè l’hegemonia del proletariat només pot ésser l’hegemonia del proletariat només pot ésser preparada i realitzada pel Partit Comunista. Però aquest darrer pot i ha de fer obertament aliança amb l’ala revolucionària de la burgesia, a fi d’isolar la fracció conciliadora de la burgesia nacional i d’arrossegar amb ell la massa de la petita burgesia urbana i rural a la lluita contra l’imperialisme.
En conseqüència, les tasques de l’ordre del dia del moviment revolucionari a les colònies i als països sotmesos desenvolupats des del punt de mira capitalista, consisteixen:
1er. A guanyar els millors elements de la classe obrera a la causa del comunisme i a crear partits comunistes independents;
2on. A constituir el bloc revolucionari d’obrers, pagesos i intel·lectuals revolucionaris contra el bloc de la burgesia nacional conciliadora i de l’imperialisme;
3er. A assegurar l’hegemonia del proletariat dintre aquest bloc;
4art. A lluitar per arrencar la petita burgesia urbana i rural a la influència de la burgesia nacional conciliadora;
5è. A assegurar l’aliança del moviment alliberador i del moviment proletari dels països avançats.
Notes