Lenín, Stalín i Bukharín
Traducció, Introducció i notes de Jordi Arquer
LA IMPORTÀNCIA DE LA QÜESTIÓ AGRARIA EN LA QÜESTIÓ COLONIAL
En la major part dels països d’Orient (Índia, Pèrsia, Egipte, Síria, Mesopotàmia), la qüestió agrària presenta una importància de primer ordre dins la lluita per a alliberar-se del jou del despotisme metropolità. Explotant i arruïnant la majoria pagesa dels països endarrerits, l’imperialisme la priva dels mitjans elementals d’existència, mentre la indústria, poc desenvolupada, disseminada en uns quants punts del país, és incapaç d’absorbir l’excedent de població rural que, a més a més, no pot emigrar [14]. Els pagesos pobres que resten en llur terrer es converteixen en serfs. Si als països civilitzats, les crisis industrials d’avantguerra jugaven el rol de reguladores de la producció social, aquest rol regulador és representat a les colònies per les fams. L’imperialisme, que té un interès vital a obtenir els majors beneficis amb les despeses mínimes, sosté fins al darrer extrem als països endarrerits les formes feudals i usuràries d’explotació de la mà d’obra. En certs països, com per exemple, a l’Índia, s’atribueix el monopoli, pertanyent a l’Estat feudal indígena, de l’usdefruit de les terres, i transforma l’impost agrari en una renda que ha d’ésser esmerçada en el capital de la metròpoli i als seus empleats, els “zemindaram” i “talukdar”. En altres països, l’imperialisme s’aprofita de la renda agrària servint-se per a això de l’organització indígena de la gran propietat territorial (Pèrsia, Marroc, Egipte, etc...). D’això es desprèn que la lluita per a la supressió de les barreres i de les rendes feudals que resten sobre la terra revesteix el caràcter d’una lluita d’emancipació nacional contra l’imperialisme i la gran propietat terratinent. Hom pot prendre per exemple l’alçament dels “moplahs” contra els propietaris terratinents i els anglesos, a la tardor de 1921, a l’Índia; i a l’alçament dels “Sikhs” en 1922. Només una revolució agrària, que tingui per objecte l’expropiació de la gran propietat feudal, és capaç de sublevar les multituds camperoles [15] i d’adquirir una influència decisiva en la lluita contra l’imperialisme. Els nacionalistes burgesos tenen por dels mots d’ordre agraris i els retallen tant com poden (Índia, Pèrsia, Egipte), i això prova l’estret lligam que hi ha entre la burgesia indígena i la gran propietat terratinent feudal i feudal-burgesa; això prova també que ideològicament i políticament els nacionalistes depenen de la propietat terratinent. Aquestes vacil·lacions i incertituds han d’ésser utilitzades pels elements revolucionaris per a una crítica sistemàtica i divulgadora de la política híbrida dels dirigents burgesos del moviment nacionalista. És precisament aquesta política híbrida el que impedeix l’organització i la cohesió de les masses treballadores, com ho prova la fallida [16] de la tàctica de la resistència passiva a l’Índia (no-cooperació).
El moviment revolucionari als països endarrerits d’Orient només pot reeixir si es basa en l’acció de les multituds pageses. És per això que els partits revolucionaris de tots els països d’Orient han de determinar clarament llur programa agrari i exigir la supressió total del feudalisme i de les seves supervivències, que troben llur expressió en la gran propietat terratinent i en l’exempció de l’impost sobre la terra. Per a una participació activa de les masses pageses en la lluita per l’alliberament nacional, és indispensable de proclamar una modificació radical del sistema de possessió de la terra. Així mateix és indispensable de forçar els partits burgesos nacionals a adoptar la part més gran possible d’aquest programa agrari revolucionari (IV Congrés comunista mundial. Resolucions).
Notes
[15] Aquest programa és perfectament aplicable entre els pagesos d’Andalusia i Castella.